En el marc del Pla nacional de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a Ucraïna (RDL 8/2022), el Govern ha limitat les actualitzacions anuals de les rendes dels contractes d’arrendaments d’habitatge entre el 31 de març i el 30 de juny del 2022.

Si dins d’aquest període comprès entre el 31 de març i el 30 de juny de 2022 la renda del contracte d’arrendament d’habitatge s’ha d’actualitzar, hi ha que tindré en compte que s’estableixen unes limitacions legals que s’aplicaran amb preferència al pacte realitzat al seu contracte de lloguer.

Primer cal distingir si l’arrendador és considerat una gran tenidor d’habitatge. S’entendrà com a gran tenidor, la persona física o jurídica que sigui titular de més de deu immobles urbans d’ús residencial o d’una superfície construïda de més de 1.500 m2 d’ús residencial, excloent-ne en tot cas garatges i trasters.

  • Grans tenidors: L’increment de renda a aplicar no pot excedir el resultat d’aplicar la variació anual de l’Índex de Garantia de Competitivitat (IGC) a data d’aquesta actualització, prenent com a mes de referència per a l’actualització el que correspongui al darrer índex que estigués publicat a la data d’actualització del contracte.
  • En la resta dels supòsits: sempre que l’arrendador no sigui considerat un gran tenidor d’habitatge podrà realitzar un nou pacte amb l’arrendatari establint l’actualització de la renda que acordin. En aquest cas, s’ha de respectar la Llei d’arrendaments urbans que estableix, que l’increment pactat no pot excedir el resultat d’aplicar la variació percentual experimentada per l’Índex de preus al consum (IPC) a la data de l’actualització. Per això cal prendre com a referència el darrer índex que estigués publicat a la data d’actualització del contracte. Això, no obstant, si les parts no formalitzen cap nou pacte exprés, s’aplicarà el mateix límit que per a els grans tenidors, és a dir, no es podrà actualitzar la renda en un percentatge superior al que estableix l’ÍGC a data d’aquesta actualització.

L’IGC estableix una taxa de revisió de preus consistent amb la recuperació de competitivitat davant de la zona euro. Aquesta taxa serà igual a la de l’Índex de Preus al Consum Harmonitzat (IPCA) de la UEM menys una part de la pèrdua de competitivitat acumulada per Espanya des del 1999. Quan la taxa de variació d’aquest índex se situï per sota del 0% per cent , es prendrà aquest valor com a referència, cosa que equivaldria a l’aplicació de la regla de no revisió. Quan la taxa de variació d’aquest índex superi el 2%, aquest valor es prendrà com a referència. D’aquesta manera, s’assegura que els contractes a què s’apliqui aquest nou índex contribueixin a garantir el manteniment de la competitivitat de l’economia a mitjà termini.

En aquest cas, la variació que ha experimentat l’IGC entre el gener del 2021 i el 2022 és del 2,02%, per tant, els contractes d’arrendament que s’actualitzin ara (mentre no es publiquin les dades del febrer) només podran incrementar-se en un 2%, excepte en el cas d’arrendadors que no siguin grans tenidors i formalitzin un nou pacte exprés amb un altre percentatge, encara que aquest índex pactat no podrà ser superior a l’IPC.

En conclusió, es limita l’increment de les rendes a l’IGC, amb un màxim del 2%, en els contractes d’arrendament d’habitatge que s’hagin d’actualitzar entre el 31 de març i el 30 de juny del 2022. Excepte quan els arrendadors no siguin grans tenidors i formalitzin un nou pacte exprés amb un altre percentatge, encara que aquest índex pactat no podrà ésser superior a l’IPC.

Podeu consultar l’IGC a Indice de garantía de la competitividad. Nota informativa (ine.es)