Temes de consulta

Es poden sol·licitar totes els ajuts o subvencions que consten en tràmit a l’apartat vigents a la secció ajuts i subvencions

Tots els ajuts o subvencions es poden sol·licitar telemàticament a través de la pàgina web de l’òrgan convocant de l’ajut o subvenció. A l’apartat d’ajuts i subvencions trobareu el web directe on es pot presentar la sol·licitud i penjar tota la documentació requerida.

A la sol·licitud es pot indicar un correu electrònic on rebre totes les notificacions que fan referència als tràmits i estat dels ajuts o subvencions tramitades.

Per poder optar a qualsevol tipus d’habitatge social a Catalunya cal inscriure’s al Registre de sol·licitants d’habitatges de protecció oficial de la Generalitat de Catalunya. Cal realitzar la inscripció a través de l’Agència de l’habitatge de Catalunya, presencial o telemàticament. Per més informació i per realitzar la inscripció telemàticament, consulti el següent enllaç: Registre de Sol·licitants d’HPO – Agència de l’Habitatge de Catalunya (registresolicitants.cat)

Posteriorment, a la realització de la inscripció al Registre de sol·licitants de protecció oficial es pot sol·licitar un habitatge de la Borsa de lloguer social del municipi. Per dur a terme aquest tràmit s’ha de presentar la sol·licitud i documentació que s’indica a l’apartat sol·licitud habitatge de lloguer de l’apartat impresos i formularis.

Les cèdules d’habitabilitat es poden tramitar telemàticament a través de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya Cèdula d’habitabilitat de segona ocupació. gencat.cat o presencialment a les oficines locals d’habitatge. Aquest tràmit només es pot fer presencialment si sou un particular.

Els autònoms, professionals, empreses, entitats i altres col·lectius l’han de tramitar per internet. La documentació que s’aporti per un altre canal no es tindrà en compte ni es computarà a efectes de data de presentació.

Si sou un particular, per dur a terme aquest tràmit de manera presencial haureu de demanar cita prèvia.

Té a la seva disposició les sol·licituds i impresos necessaris a Impresos i formularis.

Per més informació en aquesta matèria pot consultar el següent enllaç: Cèdules d’habitabilitat. Habitatge (gencat.cat)

Les mesures de protecció a les famílies per a minimitzar el efectes de la pandèmia en l’àmbit de l’habitatge són les següents:

• Es suspenen fins el 30 de setembre de 2022 els desnonaments i els llançaments de les famílies arrendatàries vulnerables sense alternativa habitacional. Vegeu aquí.
• Si ets llogater d’un gran tenidor i tens dificultats per pagar el lloguer, tens fins el 28 de febrer de 2022 per demanar una moratòria del pagament de la renda del lloguer. Vegeu aquí
• Si finalitza el teu contracte del lloguer abans del 28 de febrer de 2022, pots sol·licitar una pròrroga extraordinària de 6 mesos, en els quals es continuaran aplicant els termes i condicions del contracte finalitzat. Vegeu aquí

PROTOCOL DE L’AGÈNCIA DE L’HABITATGE DE CATALUNYA RELATIU AL PROCEDIMENT DE CONCILIACIÓ O INTERMEDIACIÓ PREVI A LA DEMANDA, EL LLANÇAMENT, DESNONAMENT I LA VIA DE CONSTRENYIMENT EN MATÈRIA D’HABITATGE
L’Agència de l’Habitatge de Catalunya ha publicat un Protocol relatiu al procediment de conciliació o intermediació previ a la demanda, el llançament, desnonament i la via de constrenyiment en matèria d’habitatge que s’adjunta com ANNEX de la present Circular.
En el mateix s’explica que la Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l’habitatge (Circular núm.055/23 de 25 de maig de 2023) estableix a la disposició final cinquena, diverses modificacions de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil (LEC), relatives a les demandes que tenen per objecte la recuperació de la possessió d’una finca, les quals varen entrar en vigor a l’endemà de la publicació de dita llei, això és 26 de maig de 2023.
Concretament, l’apartat dos d’aquesta disposició final incorpora la conciliació o intermediació prèvia a la presentació de la demanda que tingui per objecte el desnonament i el llançament de l’habitatge habitual de persones en situació de vulnerabilitat econòmica. A més, l’apartat 6, preveu també aquest procediment per als casos previs a la via de constrenyiment de deute hipotecari, en els casos de subhasta de l’habitatge habitual.
El protocol determina que aquest procediment es durà a terme mitjançant el Servei Ofideute de la Generalitat de Catalunya, previst a l’article 72 del Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla per al dret a l’habitatge, de forma gratuïta i la legitimació per iniciar el procediment correspon al gran tenidor.No obstant, per a aquells casos que, o bé per l’element subjectiu o per d’altres circumstàncies, es consideri que no és competent Ofideute, o quan el procediment a seguir sigui la conciliació, es farà mitjançant el Centre de Mediació de Catalunya.
Procediments en tràmit
El protocol també concreta per altre banda, que la disposició transitòria tercera de la Llei 12/2023, modificada pel Reial Decret Llei 5/2023, de 28 de juny, disposa que, després de l’entrada en vigor d’aquesta norma, i a partir del 31 de desembre del 2023, els procediments de desnonament i els llançaments indicats als articles 1 i 1 bis del Reial decret llei 11/2020, de 31 de març, pel qual s’adopten mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per fer front al COVID-19, que es trobin suspesos per aplicació dels preceptes esmentats, quan la part actora sigui un gran tenidor d’habitatge, només es reprenen a petició expressa d’aquesta, si la part actora acredita que s’ha sotmès al procediment de conciliació o intermediació que a aquest efecte estableixin les administracions públiques, en base a l’anàlisi de les circumstàncies d’ambdues parts i de les possibles ajudes i subvencions existents d’acord amb la legislació i la normativa autonòmica en matèria d’habitatge.
És a dir, la disposició final cinquena estableix un procediment de conciliació o intermediació que ha d’estar operatiu de manera immediata a l’entrada en vigor de la Llei 12/2023, de 24 de maig i la disposició transitòria tercera disposa que aquest procediment s’aplicarà a partir del 31 de desembre de 2023 pels casos establerts a l’apartat anterior.
Sol·licitud d’intermediació en compliment dels requisits establerts en la Llei 12/2023
La Generalitat de Catalunya ja ha activat l’enllaç al web per presentar la sol·licitud d’intermediació en compliment dels requisits establerts en la Llei 12/2023:
La data de la sol·licitud inicia el termini de dos mesos de que disposa l’administració per comunicar al sol·licitant l’inici del procediment de mediació una vegada obtinguda l’acceptació per la contrapart.
Si en aquest termini no hi ha acord d’inici de mediació, es dona per entès que no es dura a terme la mediació.
Com a requisits s’indica que cal ser propietari d’un habitatge en una de les situacions següents, tal i com estableix la Llei 12/2023, de 24 de maig:
1. Prèvi a una subhasta hipotecaria, tal i com s’estableix en l’apartat 6 de la Disposició final cinquena, de modificació de la Llei 1/2020, de 7 de gener, d’Enjudiciament Civil.
2. Sol·licitud de mediació obligatòria prèvia a interposició de demanda per a recuperació d’un habitatge amb condició de residencia habitual en els casos que estableix l’apartat 2 de la a Disposició final cinquena.
Ser gran tenidor d’habitatge tal i com defineix l’article 3.k de la Llei 12/2023, de 22 de maig, pel dret a l’habitatge segons el següent:
• Persona física o jurídica que sigui titular de més de deu immobles urbans d’ús residencial o una superfície construïda de més de 1.500 m2 d’ús residencial, excloent en tot cas garatges i trasters.
S’indica també que juntament amb la sol·licitud s’ha d’aportar, en el cas de sol·licitud prèvia a la interposició d’una demanda de recuperació d’un habitatge, el document acreditatiu de la vulnerabilitat econòmica de l’ocupant de l’habitatge. En relació aquest document la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil (LEC) assenyala a l’article 439 que “per a acreditar la concurrència o no de vulnerabilitat econòmica s’haurà d’aportar document acreditatiu, de vigència no superior a tres mesos, emès, previ consentiment de la persona ocupant de l’habitatge, pels serveis de les Administracions autonòmiques i locals competents en matèria d’habitatge, assistència social, avaluació i informació de situacions de necessitat social i atenció immediata a persones en situació o risc d’exclusió social que hagin estat específicament designats conforme la legislació i normativa autonòmica en matèria d’habitatge.

El requisit exigit en aquesta lletra c) també podrà complir-se mitjançant:
1r La declaració responsable emesa per la part actora que ha acudit als serveis indicats anteriorment, en un termini màxim de cinc mesos d’antelació a la presentació de la demanda, sense que hagués estat atesa o s’haguessin iniciat els tràmits corresponents en el termini de dos mesos des que va presentar la seva sol·licitud, juntament amb justificant acreditatiu d’aquesta.
2n El document acreditatiu dels serveis competents que indiquin que la persona ocupant no consent expressament l’estudi de la seva situació econòmica en els termes previstos en la legislació i normativa autonòmica en matèria d’habitatge. Aquest document no podrà tenir una vigència superior a tres mesos.”

Podeu consultar el protocol que ha aprovat l’Agència de l’Habitatge de Catalunya

Article 17.3 LAU Pagament per mitjans electrònics, excepte que no tinguin compte bancari o accés a mitjans electrònics.

Art. 20.1 LAU Les despeses de gestió immobiliària i les de formalització del contracte són a càrrec de l’arrendador.

La recent Llei d’Habitatge de maig del 2023 insisteix repetidament en l’obligació de facilitar informació completa, objectiva i veraç. Inclou un llistat d’informacions que s’han de facilitar -en suport durador- quan es fa publicitat d’un habitatge en venda o de lloguer. És un llistat de mínims que la persona interessada en la compra o lloguer pot demanar abans de lliurar qualsevol quantitat a compte. Recalquem això de mínims perquè no està tot: hi ha altres normes que afegeixen altres dades necessàries i hi ha una regulació autonòmica per a les operacions amb consumidors.

La Llei d’Habitatge (art. 31) inclou la informació obligatòria següent:

a) La identificació de l’arrendador i, si s’escau, de l’agència o el mediador professional que intervingui.

b) Les condicions econòmiques: el preu total i conceptes que inclou, així com les condicions de finançament o pagament. Quan l’habitatge s’ubiqui en una zona declarada de mercat residencial tensionat caldrà indicar en el contracte i en qualsevol oferta d’arrendament la renda del contracte anterior i, si escau, l’índex de referència de renda de lloguer aplicable. 

c) Les característiques essencials de l’habitatge i de l’edifici, entre les quals:

1r Certificat o cèdula d’habitabilitat.

2n La superfície útil i construïda de l’habitatge. Important: en cas de divisió horitzontal cal distingir la superfície privativa (la pròpia de la casa) de les comunes (portals, jardins, zones esportives…).

3r Antiguitat de l’edifici i, si escau, de les principals reformes o actuacions realitzades sobre aquest.

4t Serveis i instal·lacions de què disposa l’habitatge, tant individuals com comuns.

5è Certificat deficiència energètica de lhabitatge.

6è Condicions d’accessibilitat de l’habitatge i de l’edifici.

7è Estat docupació o disponibilitat de lhabitatge.

d) Informació jurídica de limmoble: la identificació registral de la finca, amb la referència de les càrregues, gravàmens i afeccions de qualsevol naturalesa, i la quota de participació fixada en el títol de propietat. Aquesta informació i la de la lletra següent normalment es poden obtenir del Registre de la propietat sol·licitant una Nota simple (vegeu com).

e) En cas de tractar-se d’habitatge protegit, indicació expressa de tal circumstància i de la subjecció al règim legal de protecció que li sigui aplicable.

f) En cas d’edificis que compten oficialment amb protecció arquitectònica s’aportarà informació sobre el grau de protecció i les condicions i les limitacions per a les intervencions de reforma o rehabilitació. g) Qualsevol altra informació que pugui ser rellevant per a la persona interessada en la compra o arrendament de l’habitatge, incloent-hi els aspectes de caràcter territorial, urbanístic, fisicotècnic, de protecció patrimonial, o administratiu relacionats amb aquest.

• Quan és un lloguer d’habitatge habitual i permanent ubicat en una zona declarada de mercat residencial tensionat. La declaració de zona de mercat residencial tensionat que ha fet la Generalitat de Catalunya inclou Tarragona, a la seva memòria. 
• Quan signem un nou contracte de lloguer a partir del 16 de març de 2024.
• La declaració té una durada de tres anys, prorrogable per anys.

 Quan l’habitatge s’hagués arrendat en els darrers cinc anys:

•  la renda dels nous contractes d’arrendament d’habitatge habitual han de respectar la renda vigent en els darrers cinc anys de l’arrendament, i que només es podran incrementar aquestes rendes en dos supòsits concrets. D’una banda, la renda pactada es podrà continuar actualitzant anualment en els termes fixats a l’article 18 LAU i, d’altra banda, es permet aplicar un augment de la renda, fins al 10%, en determinats supòsits concrets que tenen l’objectiu fomentar les actuacions de rehabilitació i accessibilitat i la formalització de contractes d’arrendament de llarga durada, de deu anys o més.
• Si l’arrendador es gran tenidor d’habitatge,“la renda pactada a l’inici del nou contracte no podrà excedir el límit màxim del preu aplicable conforme al sistema d’índexs de preus de referència atenent les condicions i característiques de l’habitatge arrendat i de l’edifici en què s’ubiqui, ni tampoc podrà execir la renda vigent en l’últim contracte de lloguer en els termes anteriors.

Quan l’habitatge es lloga per primer cop s’aplica l’índex de referencia de preus de lloguer.

A continuació fem un resum d’aquesta normativa:

Tindrà la consideració de gran tenidor d’habitatge quí compleixi algun dels següents suposits:

• Ser una persona física o jurídica propietària de cinc o més immobles urbans d’ús residencial ubicats en algun o alguns dels municipis declarats zones de mercat residencial tensionat, amb excepció dels promotors socials a què fa referència les lletres a i b de l’art. 51.2 de la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l’habitatge
• Ser una persona física o jurídica titular de més de deu immobles urbans d’ús residencial en tot l’Estat.
• Disposar d’una superfície construïda de més de 1.500 m² d’ús residencial, excloent garatges i trasters.

Una primera observació és que el legislador no fa referència a la possible exclusió de l’habitatge habitual de la persona física per al còmput dels immobles dús residencial o, si escau, per a la superfície construïda amb ús residencial. Per tant, caldrà computar-les.

Hem de destacar que a l’art. 3.k) de la Llei 13/2023 no aclareix sobre la titularitat de quins drets es troba compresa, i molt menys com s’haurà de computar en el cas que aquesta titularitat no sigui plena sinó compartida.

Criteris orientats per a l’aplicació de la Llei 12/2023 aprovats pels jutges i jutges de primera instància de Barcelona i concepte de gran tenidor

Atesa la defectuosa tècnica legislativa de la Llei 12/2023, que està generant gran confusió i desconcert, agreujant per manca de rigor de la normativa processal civil en matèria d’habitatge, els jutges i les jutges de primera instància de Barcelona, amb competències en matèria civil , han adoptat de manera majoritària uns Criteris Orientadors per a aplicació de la Llei 12/2023, amb motiu de la seva entrada en vigor.

Tot i que no tenen caràcter vinculant, aquests Criteris s’han aprovat com a eina de treball amb la finalitat de dotar d’una certa uniformitat en la tramitació dels procediments per contribuir a reduir la litigiositat i una seguretat jurídica més gran en les actuacions judicials.

De conformitat amb els indicats Criteris publicats, i als efectes d’aclarir el concepte de gran tenidor, convenen que:

1. A més de la plena propietat sobre un immoble, computaran les titularitats de drets reals que comportin per si soles la facultat d’ús i gaudi de l’immoble, o la possibilitat de fer actes d’administració ordinària sobre aquest, per la qual cosa s’hauran d’incloure les situacions de usdefruit.
2. Computaran aquelles finques identificades al Registre de la Propietat, encara que físicament estiguin dividides en diversos departaments, i sempre que siguin susceptibles de ser destinades, en tot o en part, a un ús residencial, ja que segons s’indica el concepte d’”immoble d’ús residencial” de l’art. 3 k) de la Llei s’ha d’interpretar en sentit registral i no cadastral ni físic.
3. Pel que fa a l’entorn geogràfic on fer el còmput de titularitats:
   • per fer el còmput general de titularitat de “més de deu immobles” es tindran en compte tots els ubicats al territori nacional de l’Estat, atès que Llei té un àmbit d’implantació geogràfic estatal.
   • quan s’hagi de fer el còmput amb la referència que resulti de la declaració d’entorn de mercat tensionat (cinc o més immobles urbans) es computen només aquells que estiguin ubicats en aquest àmbit.
4. En cas de titularitats compartides, s’inclouran en el cómput las propietats d’una parte alícuota superior al 50%.
   • per assolir el còmput dels 1.500 metres quadrats d’ús residencial en el cas de titularitats compartides, cal fer el càlcul, tenint en compte les parts alíquotes, incloent-hi totes les finques sobre les quals es tingui alguna quota de participació.
5. Perquè la part demandant pugui acreditar que no té la condició de gran tenidor, donant així compliment al requisit de procedibilitat previst a l’art. 439.6 b) in fine de la LEC que imposa a l’actor, com hem exposat, a l’obligació d’“adjuntar a la demanda de la certificació del Registre de la Propietat”, podrà entendre’s complert aquest mitjançant l’aportació d’una relació d’immobles extreta d’una nota de Servei d’Índexs del Registre de la Propietat.

L’Índex de Preus de Referència opera en el conjunt del país com un instrument més per a controlar l’increment dels preus del lloguer. Aquesta nova aplicació permet conèixer el rang de valors de lloguer d’un habitatge, com a referència a títol orientatiu, per a la fixació de la renda en els nous contractes d’arrendament d’habitatge.

La nova aplicació del Sistema Estatal de Referència de Preus de Lloguer d’Habitatge és accessible a través del portal del Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana en l’enllaç https://serpavi.mivau.gob.es/

El valor superior del rang marcarà el límit de la renda en els nous contractes de lloguer d’habitatge de grans tenidors, així com en tots els nous contractes de lloguer d’habitatges situats en aquestes zones tensionades, que no hagin estat arrendats en els últims cinc anys.

Als habitatges que no es troben en zones de mercat residencial tensionat no se’ls apliquen les mesures de contenció de preus introduïdes per la llei estatal pel dret a l’habitatge i, en conseqüència, el rang de valors de referència obtingut mitjançant aquesta nova aplicació del sistema estatal tindrà únicament caràcter informatiu, per la qual cosa la renda en els nous contractes serà la lliurement estipulada per les parts.

En relació amb l’ús del nou sistema, per a obtenir el rang de valors de referència del lloguer d’un habitatge a través de l’aplicació, en primer lloc, s’haurà d’introduir la direcció o referència cadastral de l’habitatge en qüestió per a identificar la secció censal en la qual es troba. A continuació, l’usuari ha d’indicar les característiques de l’habitatge i del contracte d’arrendament. Algunes d’aquestes característiques (superfície i antiguitat de l’edifici) són proporcionades en temps real per la base de dades del Cadastre Immobiliari. Una vegada completades totes les característiques, l’aplicació ofereix automàticament un rang de valors de referència del lloguer de l’habitatge, expressats en euros mensuals, podent l’usuari generar un informe en PDF amb els resultats obtinguts, i el contingut dels quals serà verificable a través de la pròpia aplicació de MIVAU. En introduir la direcció o referència cadastral de l’habitatge i localitzar la secció censal en la qual es troba, s’indicarà si el seu habitatge es troba o no en una zona de mercat residencial tensionat.

Les rendes màximes dels següents contractes de lloguer no poden sobrepassar l’índex de preus de refèrencia:

• Nous contractes d’habitatges arrendats els darrers cinc anys, sempre quan l’arrendador és una gran tenidor. La renda no pot ser superior ni a la renda de l’últim contracte de lloguer actualitzada ni al valor superior donat per l’índex de referecia de preus de lloguer. 
• Nous contractes d’habitatges no arrendats en els 5 darrers anys, 

La regla general es que sí, per pacte. En els mateixos termes que regula actualment la LAU i desglossant en cada pagament, l’import de la renda i de la resta de despeses assumides per l’arrendatari. No obstant, en cas que es repercuteixin aquestes despeses, l’arrendador al mes de gener tindrà que lliurar a l’arrendatari una liquidació de les despeses satisfetes per l’habitatge durant l’any anterior, i si resulten inferiors a les pactades, deu retornar-li la diferència.

No obstant, en els lloguers limitats per la renda fixada al contracte anterior només es poden repercutir les despeses derivades de l’inmoble (comunitat, IBI, etc.) si ja ho feia el contracte anterior. En cas contrari, serà nul el pacte que obliga l’arrendatari a asumir les despeses generals que no havien estat previstos en el contracte d’arrendament anterior.

Quan l’arrendador es persona física que no presta una activitat econòmica declara els ingressos rebuts com a rendiments de capital immobiliari i la Llei reconeix el dret a aplicar les següents reduccions:

• 90% Quan l’habitatge està a una zona de mercat residencial tensionat i s’alica una reducció del 5% respecte la renda del contracte anterior.ç
• 70% quan el primer contracte de lloguer que es signa en un habitatge ubicat en una zona de mercat residencial tensionat amb un llogater d’entre 18 i 35 anys, o amb una administració pública o entitat sense ànim de lucre.
• 60% Quan s’ha rehabilitat l’habitatge ens els darrers 2 anys.
• 50% resta de casos quan s’arrenda un habitatge habitual i permanent.

 Entrada en vigor: 1 de gener del 2024.