El BOE número 84 del 8 d’abril del 2022 ha publicat la sentència del Tribunal Constitucional per la qual s’estima parcialment el recurs d’inconstitucionalitat del PP contra diversos preceptes de la Llei 11/2020 de mesures urgents en matèria de contenció de rendes als contractes d’arrendament d’habitatge.

Recordem que la sentència declara que són inconstitucionals i nuls els articles 1, 6 a 13, 15 i 16.2 de la Llei 11/2020, de 18 de setembre, les disposicions addicionals primera, segona i tercera; la disposició transitòria primera i la disposició final quarta, lletra b); la disposició addicional quarta i la disposició final tercera, que queden per tant fora de l’ordenament jurídic.

El principi argumental de la sentència és que els preceptes declarats inconstitucionals suposen una invasió de la comunitat autònoma a les competències de l’Estat que reconeix l’article 149.1.8 de la Constitució referida a la competència en matèria civil per regular les bases contractuals.

Amb la publicació al Butlletí Oficial de l’Estat la sentència ja té plens efectes jurídics. Per tant, els nous contractes de lloguer d’habitatge que es signin a partir del 9 d’abril de 2022, ja no estan sotmesos a les limitacions de renda que fixava la Llei.
Els efectes de la sentencia només afecten als nous contractes formalitzats a partir del 9 d’abril de 2022 i, en cap cas, a les situacions jurídiques consolidades. Per tant, els contractes d’arrendament d’habitatge celebrats amb anterioritat a aquesta data es mantenen en els mateixos termes.

La sentencia del Tribunal Constitucional no ha anul·lat la declaració de mercat d’habitatge tens. Per tant, aquestes declaracions podran continuar en vigor per l’aplicació d’altre tipus de polítiques d’habitatge als municipis declarats com àrees de mercat d’habitatge tens, com és el cas de Tarragona.

A més, també continua sent d’aplicació l’obligació de la menció de l’índex de referència de preus de lloguer a la publicitat i els contractes d’arrendament d’habitatge a efectes informatius i de transparència de mercat, i que es pot sancionar d’acord a la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.